A quart de primaria vaig tenir l'oportunitat de coneixer un noi que sabia comportar-se, cuidava i es preocupava pels amics, en resum, tenia un cor tan gran que no li cabia al pit. Poc a poc vam anar fent gran la nostra amistat fins al punt de ser com germans.
El que va pasar es que a sisè de primaria va desapareixer, es a dir, no venia a classe, no sabia rés d'ell. Van anar passant els dies, va passar l'estiu i finalment va arribar 1er d'ESO. Aquell dia tampoc va apareixer.
Aquell mateix dia em van respondre al meu dubte de " Perquè el Nil no venia a classe?" i la resposta va ser ben dura, en Nil no venia a classe per que tenía un tumor.
Durant els cursos de 1er i 2on d'ESO van anar venint, però a 3er per fí s'enganxà a la rutina de venir al cole tots els dies. Vam tornar a recomençar la nostra amistat. Al final va tindre una recaiguda i s'en va tornar a anar.
Van anar passant els dies fins que al final, el dia 2 de Febrer de 2012 en van comunicar una noticia gens bona, sinó, molt greu: El Nil es trobava en una situació molt greu i que es morirà. Va ser un dels pitjor dia de la meva vida.
Nil, la teva amistat mai l'oblidaré, i et juro una cosa, sempre et portaré al meu cor.
Joel Duran Moreno, company i amic d'en Nil Gomez desde 4t de Primaria.
Joel, has fet un escrit molt bonic, des del cor. Segur que el teu amic Nil també et portarà sempre al cor en agraïment a la teva amistat tan sentida.
ResponderEliminarJo no el coneixia molt en Nil, pero si que conec els càncers, perqué a la meva família malauradament ha estat present. Estic segur que ho pot llegir , en Nil i t'estarà molt agraït.Molt Bonic!!!!
ResponderEliminar